Si escoltem al nostres
referents quant a TIC i educació es referix, M.Area (2002) i J. Adell(1997), es fa evident que la
actual revolució tecnològica, que ens condueix cap a una societat de la
informació i la comunicació, és ja una realitat que ha de formar part de la
adaptació que la institució escolar ha de fer al S. XXI. Com ja vaig comentar
en aquest bloc a propòsit de la realitat actual de l’educació al nostre país, en el nou concepte de Educació 2.0 convergeixen dos de les noves vies per les
quals es pot trobar la sortida al actual fracàs del nostre sistema educatiu: per una banda
la revolució pedagògica constructivista i per l’altra la revolució d’una
veritable integració de les TIC a l’escola. Com sempre, trobem en J. Adell un aliat que ens regala les paraules justes i
el exemple coherent en el següent vídeo “Usos constructivos e instructivos de las TIC en el
aula” oferint un enfocament pedagògic a aquesta transformació
social i personal que vivim en el sigle XXI:
No obstant tot
això, crec que en aquest moment, com a futurs mestres d’educació infantil seria
més interessant enfocar tot aquest tema cap a l’interrogant de com les noves
tecnologies poden transformar un aula d’infantil
0-3 o 3-6 per adaptar-les a la societat del S.XXI. Actualment la competència digital forma part
del currículum i per tant hem de procurar que l’alfabetització digital des d’un
enfocament educatiu per competències entre des de edats primerenques a l’aula com
una experiència més d’aprenentatge(Asorey i Alejandre.2009). Malgrat això, la utilització de les eines
digitals a l’escola han d’estar fonamentades dins d’un marc teòric que
consideri les característiques evolutives del infant proposant experiències
adients al seu desenvolupament i a les seves necessitats educatives.
Els infants d’aquesta
etapa encara estan en una fase on l’aprenentage sensoriomotriu es el principal
mitjà per avançar en el seu camí cap a la descentració i el pensament simbòlic
(Arnáiz i Rabadán.2008). Per tant, hem de situar les eines digitals com una
ajuda cap aquest objectiu sense oblidar que una pantalla no deixa de ser una
prolongació de la seva activitat intel·lectual.
En aquest sentit hi ha molts de pedagogs que criden l’atenció
sobre el fet que l’activitat que realitza el nen petit davant un ordinador el condueix cap a experiències que no son les més adients per a la seva edat. Es diu que es necessita
arribar al nivell d’operacions concretes abans d’estar madurs per utilitzar l’ordinador,
que es considera una eina de pensament lògic (Barnes i Hill .1994). La
revuelta contra la "ciberinfancia" la abandera una psicóloga, Jane
Healy, autora de "Mentes en peligro"(2004): "Lo que los niños necesitan a edad temprana
es experimentar en el mundo real, jugar, imitar, imaginar, socializar",
escribe Healy. "Si los
"conectamos" antes de los siete años a las máquinas, les estamos
privando de muchos ingredientes del aprendizaje básico y estamos tal vez
configurando su manera de pensar". Segon aquesta
autora l’ordinador es un substitut inapropiat per a
unes altres experiències educativament més riques a l’infància. En
un extrem d’aquest discurs S’ha arribar a descriure la pèrdua prematura de la
infància a causa dels canvis que ha dut la societat de la informació i la comunicació Buckingham
(2000).
 | |||||
| imatge de J. Lopez a partir de:
|
 |
| "INTEGRACIÓ". por J. Lopez a partir de
|
Nosaltres com
a professionals de la docència i persones que s’ocupen de la infància hem de
mirar totes aquestes informacions amb responsabilitat, però hem de saber situar-nos en el camí intermedi, ja
que com hem vist anteriorment hi d’altres autors que es situen a l’altre extrem
i creuen que el gran canvi de la educació infantil del S. XXI dependrà de l’ús
que es faci de les TIC a l’aula (Papert. 1996). Per tant hem de tenir perspectiva i saber
integrar les tecnologies digitals a les nostres pràctiques sense oblidar les
veritables necessitats educatives del grup que tenim davant. Les tecnologies
digitals ofereixen un veritable univers de possibilitats educatives, no obstant
això, aquestes s’implementen sobre tot a partir de la etapa de primària.
Per concloure dirè
que partint de la meva experiència a l’aula, he arribat a la conclusió que els
nens més petits han de tenir una primera aproximació mitjançant el joc i el aprenentatge
significatiu a tots els elements de la realitat en la qual s’han de
desenvolupar. Per tant, crec que, tenint
en compte tot això, tractaré d’introduir les primeres experiències d’alfabetització
digital a l’aula d’infantil en el meu futur professional, sobre tot en els grups de P4 i P5. Crec que hauria de considerar les TIC com una eina més que ha de ser acuradament planificada pel mestre sobre tot en les edats més primerenques, ja que hem de integrar els processos d'ensenyament-aprenentatge en el contexto de la societat actual de la informació i la comunicació en la qual vivim, sense oblidar les necessitats educatives dels petits. Crec que aquest serà el meu gran repte per a l'utilizació de les TIC a la meva futura aula d'infantil del S.XXI.
