FAMÍLIA, ESCOLA I TIC

 "Cualquier maestro que se considere mejor que los padres ya ha perdido"  (Bert Hellinguer)
Per parlar del paper que les TIC ocupen en la actual relació entre família i escola i les seves possibilitats, en primer lloc hem de parlar de quina és la realitat de la relació entre els dos principals àmbits educatius del infant i la problemàtica existent.

El aprenentatge del nen no es fa separant les experiències viscudes a les diferents realitats que l’envolten, sinó que el seu desenvolupament està immers en una xarxa de relacions entre diferents sistemes (Brofrembremer. 2002). Per tant, hem de valorar la importància que té el fet que l’educació dels petits gaudeixi de una continuïtat tant a casa com a l’escola mitjançant una comunicació de qualitat i un esforç de coordinació entre docents, mares i pares amb el qual aconseguirem un desenvolupament integral del infant. Es necessari acabar amb les barreres que dificultem aquesta comunicació:

 imatge de J.lopez

Per una banda, moltes famílies parteixen d’un sentiment de culpa i de desconfiança cap a la institució a la qual lliuren als seus fills cada vegada més petits (Arnaiz.2006),  passant, en quasi tots els casos,  a l’altre extrem, es a dir,  cap a una delegació de les responsabilitats educatives vers l’escola i  cap a una falta de implicació en la vida del centre.

Per un altre banda, l’escola pot tenir  la por o la inseguretat de sotmetre la seva feina a una avaluació constant, per part d’aquells a qui no considera preparats per fer-ho amb criteris adients.Podríem dir que el model de relació entre docents i  famílies més estès és en alguns casos  el de “l’Expert” i en altres el del “transplantament”(Paniagua. 2009). Ambdues tipus de relació són poc respectuosos amb el rol que els pares i mares han de tenir com a principals educadors dels seus fills.

Aquesta situació està començant a canviar a partir de un nou concepte de relació entre les dues institucions: la pedagogia sistémica“(Parellada.2005), que estableix un nou marc relacional  per a la nova escola del s. XXI que estaria més pròxim al model “d’usuari, en el qual es parteix d’una relació respectuosa i de confiança  en el saber fer de les famílies, sense deixar de banda la professionalitat del docent; així doncs, la labor del mestre no és la de fer dels pares “uns professors” competents sinó d’ajudar a que es sentin i siguin pares i mares competents(Paniagua.2009). En el marc de la Pedagogia Sistèmica, col·laboració i participació deixen de ser paraules buides per agafar ple sentit amb la creació de  “comunitats d’aprenentatge”  que fan possible caminar cap a una veritable educació inclusiva que respongui a la diversitat cultural i familiar dels temps en  que vivim.

   

Arribat a aquest punt, ens trobem amb un  territori comú als dos temes que ens ocupen, ja que en la actualitat les TIC poden facilitar la creació de les dites comunitats d’aprenentatge que propugna la pedagogia sistèmica.
Les noves tecnologies poden ajudar  tant a obrir un nou marc de participació de les famílies a l’escola, com a establir nous canals  i formes de comunicació entre les dues institucions educatives. Són moltes les avantatges  que ofereixen les TIC i sobre tot les eines 2.0 a l’hora de facilitar la interacció entre mares,pares i mestres amb la finalitat de fer possible una comunitat d’aprenentatge. Per una banda, els SMS, els correus electrònics,  els  blocs i les xarxes socials obren portes a la eficàcia comunicativa per exemple,  desenvolupant la iniciativa d’aquells que no serien capaços de fer-ho de forma directa, o ajudant a les famílies amb dificultats horàries a mantenir contacte amb el centre, o permetent una  comunicació instantània en temps real entre els diferents actors de la comunitat educativa. En definitiva, obrin espais virtuals on es fa possible una comunicació bidireccional de caire formal o informal, on es poden compartir des de la vida d’un aula, fins a l’intercanvi d’experiències entre pares i mares de APIMAS de diversos centres(Aguilar i Leiva. 2012).

Imatge creada per j. López a partir de:

http://pixabay.com/en/puzzle-family-father-mother-210786/
http://pixabay.com/en/wireless-symbol-network-wifi-146184/
 http://pixabay.com/en/binary-one-null-crash-65473/

Per un altre banda, les eines 2.0 fan possible el aprenentatge cooperatiu. Es creen espais virtuals on tothom ha d’agafar un rol actiu en la construcció del coneixement,  creant, reflexionant participant sobre projectes proposats des de la realitat de l’aula. Els diferents cercles concèntrics que composen els actors de la comunitat educativa passen a formar part d’una comunitat d’aprenentatge. Pares i mares deixen d’estar al marge de la vida escolar des de la virtualitat. Aquesta confluència entre Pedagogia Sistèmica i TIC estableix una nova realitat per a la difícil relació entre família i escola on es conjuguen tantes emocions encontrades. Per tant, des d'una visió sistèmica hem  de mirar on està el límit de aquesta complementarietat entre pell i virtualitat, ja que no es tracta de que es faci una substitució, sinó de trobar els espais adients per als diferents tipus de comunicació. Evidentment, no podem oblidar que les reunions i  les entrevistes són un dels canals de comunicació  essencials per mantenir la bona salut de la relació entre aquestes dues institucions educatives (Traveset.2007),  i que aspectes com la comunicació no verbal, lògica i analògica formen part de les eines que un mestre ha de coneixer per ser un bon professional docent, com ja vaig analitzar en mi blog "Detràs del espejo" Tractant el tema de les reunións trimestrals

Per finalitzar, he de dir que sempre he aconseguit mantenir una relació propera amb els pares i mares dels infants dels meus grups , malgrat que fins ara, la falta de mitjans i de determinades carències competencials en el ús de les TIC m’han limitat quant a incloure aquest tipus de recursos virtuals, dels que hem parlat anteriorment, per establir canals de comunicació i de participació amb els pares i mares dels meus alumnes. Tan sols he usat el correu electrònic per comunicar propostes d’aprenentatge o per fer comunicats quotidians. No obstant això, els nous coneixements adquirits en la meva formació com a docent estan obrint una nova perspectiva per millorar allò que he fet fins ara. Tant la perspectiva Sistèmica com les possibilitats descobertes amb les TIC, em deixen un camí obert cap a la millora de la relació amb les famílies dels meus futurs alumnes.

.